Teoria Tema 2

TEMA 2: Integració de les TIC en el currículum.

Índex: 

1. Paradigmes educatius.
2. Implicacions per al disseny de l’ensenyament.
3. Evolució del model E-A.
4. Principis generals per a la integració de les tics.
5. Nou rols del professorat.
6. Dimensions de l’alfabetització digital. 
7. Aportacions.
8. Bibliografia. 

1. Paradigmes educatius. (De quina forma podem aprendre a aprendre.)

En l’educació existeixen diversos paradigmes: 

• Paradigma conductista: Màquina que aprèn conductes mesurables, observables i quantificables. Anem aprenent a base de conductes, i podem observar-les, mesurar-les, quantificar-les, etc.  

• Paradigma cognitiu: Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius.

• Paradigma ambientalista: Escenari on es realitzen les interaccions entre persones i medi ambient.  (L’ambient ens condiciona.)

• Paradigma constructivista. Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d’aprenentatge. 

A partir d’aquests paradigmes, veurem com afecten a l’educació i construirem uns determinats models amb l’ús de les TIC. Aquests paradigmes estan relacionats amb els tipus d’aprenentatge:

Ús de les TIC

(foto original)

Una vegada vistos els paradigmes, que són com punts de partida per a nosaltres. Anem a extraure una sèrie de característiques genèriques. 

2. Implicacions per al disseny de l’ensenyament (Característiques generals).

• El currículum es considera tancat i obligatori.

• El disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius.

• Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.

• L’avaluació dels resultats se centra en el producte final, sense tenir en compte els procés.

• La motivació depèn de reforços externs. Per a que l’alumne vaja aprenent, ha de tindre un reforç extern.

3. Evolució del model E-A. 

Aprenentatge com adquisició de coneixement.

• El professor transmet la informació.

• El control de l’aprenentatge està en mans del professor.

• Els continguts estan centrats en el currículum

• El paper del professor és ensenyar, transmetre coneixements.

• El paper de l’alumne és adquirir-los.

• Hem estret una sèrie de característiques

Aprenentatge com construcció de significat.

• L’avaluació no es centra només en el producte de l’aprenentatge sinó també en el procés.

• El paper del professor és intervindré en l’aprenentatge de l’alumne.

• El paper de l’alumne és aprendre a aprendre.

• L’alumne com subjecte autònom, el control de l’aprenentatge està a les seues mans des del principi.

• L’aprenentatge es concep com una recerca activa i constructiva. Construir, buscar, fer.

• Importen els continguts però també els processos. També importa el lloc on arribem i com arribem.

• Com hem pogut observar, de les característiques generals que hem estret dels paradigmes, hem obtingut una sèrie de característiques que corresponen a dos models d’ensenyament-aprenentatge (un més clàssic i un altre més modern).  

4. Principis generals per a la integració de les TIC. 

• Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex fins al mes elemental ha d’estar justificat segons el procés comunicatiu. Per tant, tot el que afegim ha de tindre una justificació.

• L’aprenentatge no depèn del mitjà, sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques aplicades. Però, abans de plantejar-nos quin mitjà utilitzar, hem de plantejar-nos per a qui, com ho anem a usar i què pretenem d’ell. És a dir, per què anem a emprar eixa TIC? Hem de plantejar-nos els objectius, les finalitats, etc.

• Cap mitjà funciona en el buit, sinó en un context complex.

• Els mitjans són transformadors de la realitat.

• Les TIC també tenen limitacions: 
• • Accés i recursos necessaris per part de l’estudiant.
  • Necessitats d'una infraestructura administrativa específica. 
  • Personal tècnic i de suport. 
  • Cost per a l'adquisició d'equips amb qualitats necessàries per a desenrotllar una proposta formativa ràpida i adequada. 
  • Necessitat de certa formació per a poder interaccionar en un entorn telemátic. 
  • Necessitat d'adaptar-se a nous mètodes d'aprenentatge (la seua utilització requereix que l'estudiant i el professor sàpiguen treballar amb altres mètodes diferents de la fomració tradicional). 
  • Capacitat de treballar en grup de forma col·laborativa.
  • Problemes de drets d'autor, seguretat i autentificació en la valoració. 
  • Consum de temps de les activitats. 
  • Potencial d'amplària de banda que no permeteix realitzar una vertadera comunicació audiovisual i multimèdia. 
  • Despesa de temps i diners en el desenrotllament. 
  • Distribució per la web. 
  • Entorns massa estàtics i amb fitxers en formats text o pdf. 
  • Disseny dels materials que puguen conduir a la creació d'una formació memorística. 
  • Falta d'experiéncia en la seua consideració com a mitjà de comunicació. 
  
  

5. Nous rols del professorat.  

Amb el nou paper de les TIC en els centres escolars, els mestre han “d’actualitzar-se” i adoptar un rol front a aquesta realitat. Trobem diferents tipus de rols.  

• Dissenyadors: El professor, movilitzant les diferents TIC que tinga al seu abast, dissenye i organitze una nova escenografia de comunicació per a l’alumne. I aquest, en interacció amb els objectes d’aprenentatge que li ofereixca la informació, adquirisca les competències i els coneixements previstos. És a dir, a partir d’ara el professor és una persona que s’encarrega de generar productes nous, continguts, etc., per a proporcionar als alumnes coneixements i puguen desenvolupar competències.  

• Avaluadors i seleccionadors de les TIC: El professor fa la funció de filtre de l’educació de la informació als estudiants, i dels materials amb els quals ells van a treballar. Ha de veure les característiques de l’alumne, avaluar i treballar les TIC segons el nivell.

• Consultors d’informació: Ha de formar a l’estudiant per a que aquest siga capaç de seleccionar i avaluar la informació, convertint-se en creador de continguts i no en un reproductor d’ells. A més, els professors sempre estan buscant informació, seleccionant-la i introduir-la segons les necessitats de la classe.  

• Orientadors: El professor orienta a l’alumne en quin camí ha d’aprendre els coneixements. Ha d’orientar-los, per exemple, si l’activitat l’ha fet correcta, si han d’ampliar el tema, etc.

• Avaluadors de forma contínua: Cada vegada, el professor ha d’anar avaluant el procés d’aprenentatge de l’alumne i el propi procés d’ensenyament, de forma contínua. 

6. Dimensions de l’alfabetització digital. 

• Investigadora: Ús de les eines TIC per a la investigació i el treball acadèmic.

• Crítica: Capacitat per avaluar de forma crítica els beneficis i costos de les TIC. Saber si té uns grans costos o no.

• Pla de Publicació. el llibre, figura 2.2.fomr crons el nivell.  a usar i que pretenem d'es i medi ambient. : Habilitat per difondre i publicar informació. Hem de formar-nos en tindre una certa capacitat en enviar i publicar certa informació.

• Recursos: Coneixement de formes i mètodes d’accés a recursos informacionals. Hem de tindre recursos a l’abast i saber per a què s’utilitzen.

• Tecnologies incipients: Capacitat per comprendre les innovacions tecnològiques i per prendre decisions intel·ligents. Actualitzar-se i saber de quina manera usar les noves tecnologies.

• Socioestructural: Comprensió de la situació i producció de la informació.

• Eines: Coneixement i ús de programar i programes multimèdia.

  7. Aportacions.

En aquest vídeo es fa una explicació de manera gràfica el que suposaria implementar les TIC en el currículum i, per tant, a l'aula. Mostra clarament el canvi de metodologia per part del professorat i el model d'ensenyament-aprenentatge que coneixem. Però, hi ha professors/es que li tenen por a aquesta nova era digital i la implantació de les TIC a l'aula. Molts mestres pensen que les TIC són una ferramenta que no té profit i que els llevarien del mig. No obstant, si les utilitzem d'una manera apropiada, tant els professors com els alumnes, aconseguiran traure un gran profit, que els servirà per a un futur.

8. Bibliografia: 

• Apunts de classe. 
• http://www.youtube.com/watch?v=fWNrX0u4jGY 
• Barroso, J. y Caber, J. Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías dce la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. (Cap. 2). Edición Piràmide.