Pràctica 8 (Webquest)

Webquest

 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7rQJ_uQGCMYOYWoeAX0B9kNWmn8IJCVde56oYZdH1Xd73QhHoyUEHZQWyDgIEqjkjxQqQfVgDG-HCgm5xd_a2g7OrvUwHO-45yBDK2wuZXrKyeJtKI0a9yf5YSM9FfFY-l_PpSZmWtHuq/s1600/WebQuest2.gif

A continuació explicarem, pas a pas, la creació d'una Webquest i els seus continguts: 

Abans de res, el primer que hem de fer és anar a "Google Sites". O bé fiquem "Google Sites" a Google i punxem la primera opció. A continuació haurem de ficar el nostre compte i constrasenya de Gmail.

Ara li donem al botó "Crea". I ens apareixerà una venta com aquesta:

Imatge original

Ací ens apareixeran diverses opcions que haurem d'omplir:

- Plantilla: Normalment utilitzarem la plantilla en blanc, perquè desprès és més fàcil de modificar.

- Nom del lloc: Ací li posarem el nom que volem que tinga el lloc de la Webquest. Baix apareixerà 
eixe mateix nom, però en format "https". 

- Codi: Per últim, haurem de posar un codi que ens ix en una imatge.

Una vegada hagem completat aquestes dades, li donem al botó "Crear" que apareix dalt. Aquest serà el nostre entorn de treball: 

Imatge original

A continuació explicarem les ferramentes assenyalades amb colors: 

1. Amb el llapis tenim l'opció d'Editar la pàgina en la que ens trobem. Si cliquem, ens sortirà la mateixa pàgina, però ara podem modificar i afegir text. La manera d'utilitzar l'opció d'editar és la mateixa que amb el Word, és a dir, que podem: Insertar una imatge, un quadre, eines, mapes, vídeos de Youtube, etc.

Imatge original

Quan hagem fet tots els canvis necessaris, li donem a l'opció "Desa", que es troba dalt a la dreta. 

2. L'opció que hi ha a la dreta del llapis ens permet afegir una "Pàgina nova". Una vegada li polsem ens eixirà açò: 

Imatge original

Ací podem posar:

- El nom de la nova pàgina.
- La seua ubicació:

1.  Nivell superior: Si volem inserir una pàgina, primer haurem de clicar en la pàgina on volem que aparega (la nova pàgina apareixerà baix).
2. Posa la pàgina a "Nom de la pàgina que hagem polsat". Aquesta opció serveix per crear subapartats. 

Una vegada establertes les opcions, cliquem a "Crea". 

3. Amb l'opció de l'engranatge podem trobar "Més accions". 

Imatge original

Com podem observar, tenim multitud d'opcions, però, les que més ens interessen són: 

- Historial de revisions: Podem veure les modificacions que hi ha hagut, qui les ha fetes i quan. 

- Suprimeix la pàgina: Elimina la pàgina en la que ens trobem.

- Configuració de la pàgina: En aquesta opció podem:

• Mostrar el títol de pàgina.
• Mostrar  els enllaços a les subpàgines.
• Permetre els fitxers adjunts.
• Permetre els comentaris. 

- Edita el disseny del lloc: Aquesta opció ens permet modificar el disseny de la Webquest, principalment el que modifiquen són els requadres: 

Imatge original

Si volem posar que les pàgines també es troben en la part de dalt i en forma de quadre, seleccionem"Navegació horitzontal" i el requadre corresponent, i ens eixirà açò: 

Imatge original

Polsem en l'opció "Quadres" que es troba a "Estil". A continuació, polsem a "Afegir una pàgina", la seleccionem i apareixerà en el requadre de dalt. Quan esten totes les pàgines li donem a "D'acord". Si volem configurar altre requadre seguirem els mateixos passos. Una vegada configurats tots els requadres que vulgam, polsem a Tanca.


- Gestiona el lloc: Des d'aquesta opció podem modificar les opcions més generals de la nostra Webquest: 

Imatge original

Com podem observar en la imatge, ens apareixen diverses caselles:

• Activitat recent del lloc: Ens informa quan s'ha modificat, l'hora en la que s'ha modificat alguna cosa, la persona que ho ha fet, i en quina pàgina s'ha produït. 

• Pàgines: Ens mostren totes les pàgines que hi ha, i tenim l'opció de canviar l'ordre. 

• Fitxers adjunts: Apareixen tots els fitxers (arxius d'imatge, vídeo o música) que hem posat. 

• Plantilles de la pàgina: Ens apareixen totes les plantilles que estan disponibles per a posar. 

• Scripts de Google Apps. 

• Elements suprimits: Ens mostren les pàgines que hem suprimit. 

• General: Podem canviar les opcions més generals com: 

• El nom del lloc.
• Un avís del lloc.
• Descripció del lloc. 
• Pàgina de presentació.
• Estadístiques. 
• Eines per a administradors web de Google. 
• Idioma de visualització del lloc.
• Seguretat. 
• Configuració d'accés. 

•  Opcions per a compartir i permissos: Ací podem modificar l'enllaç a compartir, les persoens que tenen accés al lloc, etc.

• Adreça Web: Podem afegir una altra adreça web al lloc. 

• Temes, colors i tipus de lletra: En aquesta opció podem triar el color de les lletres (i el tamany, així com el tipus de lletra) i dels quadres de totes les seccions del lloc. A més, també tenim l'opció de col·locar una imatge de fons. Els temes i els canvis que hagem fet es quedaran en totes les pàgines. 

Pero últim, quan hagem fet les modificacions necessàries, li donem a "Desa". 

Tota Webquest  ha d'estar formada per una sèrie de punts o apartats: 

- 0. Presentació.
- 1. Introducció.
- 2. Tasca.
- 3. Procès (dins d'aquest apartat hi ha 7 activitats).
- 4. Avaluació.
- 5. Conclusió.
- 6. Bibliografia.
- 7. Orientacions per al professor.


Aportacions personals

En aquest vídeo ens expliquen què és una Webquest, quin és el seu creador i les característiques principals. A banda, és un vídeo tutorial sobre com fer la nostra pròpia Webquest, explicant tots els passos a poc a poc. Una curiositat que ens pot cridar l'atenció d'aquest vídeo és que no utilitza "Google Sites", sinó que utilitza un generador de webquests. 

Ací us deixe l'enllaç al creador de Webquest: Enllaç.

Opinió personal. 

La realització d'aquesta pràctica ens ha sigut de gran ajuda, perquè hem conegut l'existència i hem sabut utilitzar i crear una Webquest. Una altra vegada, hem aprés a utiltzar una ferramenta que ens serà molt útil a l'hora d'emprar-la a l'aula. La Webquest, junt amb Glogster, Lino it i Photopeach, formen un grup de recursos educatius molt interessants, tant per als alumnes com per als mestres. A banda d'interessant, el seu ús resulta molt útil, ja que amb aquestes ferramentes, els alumnes van adquirint una competència digital i un ús molt bo en les TIC. 

Posta en pràctica de les Webquest. 

Les Webquest són recursos molt elaborats i difícils de crear, per això, el seu ús estarà indicat més a mestres que a alumnes. Una bona proposta seria fer una Webquest, a curt o llarg termini, depenent del tema que es tracte, en la que els alumnes treballaren per parelles. Açò facilitarà la resolució de la Webquest, tant en curt termini com en llarg termini. 

Un bon exemple és el que hem realitzat la classe: https://sites.google.com/site/uncapdesetmanaamadrid/

Teoria Tema 13

Tema 13: Ipad en Educació Primaria. 

Índex:

1. Què és l’Ipad?

2. Característiques d’un Ipad.

3. Propostes de treball per Ipad.

4. L’Ipad en l’aula de Primaria.

5. Aplicacions Ipad per a Educació Primaria. 

6. Aportacions personals. 

7. Bibliografia. 

1. Què és l’Ipad? 

L’Ipad és dels cridats ordinadors “tablet”: és un aparell fi, de la grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses. 

Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic, a més d’un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos. 

No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l’aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.

2. Característiques d’un Ipad.

• Pantalla Retina.

• Enfocament automàtic. Enfocament per toc.

• Detecció facial en fotografies.

• Estabilització de vídeo.

• Lector de pantalla VoiceOver.

• Resolució de 2.048 x 1.536 píxels a 264 píxels per polzada.

• Ampliació a pantalla completa.

• Lletra gran.

• Pantalla en blanc sobre negre.

• Ajustament de Volum esquerra/dreta.

• Geoetiquetació de fotos i vídeo.

3. Propostes de treball  per Ipad. 

- Enregistrament d’àudio. Gravar i editar àudios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc. 

- Esquema. Emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i desprès realitzar un mapa conceptual amb MindJet. 

- Mapa conceptual. Resumir els continguts d’un tema de llengua o coneixement del mitjà creant un mapa conceptual amb Idea Sketch. 

- Resum de notícies. Buscar i llegir un article usant un lector de notícies d’un periòdic per desprès elaborar un document de tex en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professor/a utilitzant el client Mail. 

- Comentari de lectura. Llegir un llibre digital en iBooks i desprès de la seua lectura elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.  

- Narració visual. Crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d’àudio. 

- Gràfics estadístics. Crear gràfics a partir d’una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free. 

- Fitxes PDF. Realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-Notis free per a remitir-la al professor/a pujant-la a un espai comú. 

- Edició d’imatges. Localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s’insereix la imatge en una nota d’EverNote per afegir textos i una locució d’àudio que completa el treball d’un tema. 

- Geolocalització de materials. Explorar una zona geogràfica, comarca, provincia, país, etc., amb Google Earth. Situar marcadors que continguin textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer.

4. El Ipad en l’aula de Primaria. 

Emprar en format intuïtiu i natural, ja que per al seu ús, no és necessari cap coneixement previ.

Simplement amb la seua manipulació, aprens les claus d’ús de forma ràpida. 

Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seues aplicacions, augmentant la concentració de l’alumnat i possibilitant l’aprenentatge lúdic. 

L’Ipad, possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l’aprenentatge sigui significatiu).

5. Aplicacions Ipad per Educació Primaria. 

- iWriteWords: Per a que els nens puguen aprendre a escriure i llegir. 

- Read Me Stories: És una biblioteca d’històries, i et permet veure un llibre per capítols. Cada capítol té imatges molt visuals i acolorides. 

- Kid Paint: Igual que el Paint, però per als xiquets. 

- Magic Piano: Piano virtual per a aprendre a tocar.  

- Math Party: Serveix per a fer càlcul, per a xiquets a partir de 5 anys. També pots jugar contra els teus pares. 

- ABC 123 Writting Practice: T’ajuda a aprendre noms i lletres en anglès.

6. Aportacions personals. 

En aquest vídeo es mostra un clar exemple de la implantació del iPad en l'Educació Primaria. Al vídeo expliquen la quantitat d'iPads dels que disposen i com s'organitzen per a poder utilitzar-los. A banda, els alumnes ens ofereixen el seu punt de vista, les seues experiències i quines aplicacions són les que més els agrada. És un vídeo molt motivador a l'hora d'aplicar aquesta tecnologia a l'aula.

7. Bibliografia. 

• Apunts de classe.

 

Teoria Tema 12

Tema 12: Aplicacions educatives de programari lliure.

Índex: 

1. Què és Linux?

2. Software Lliure (ò Programari Lliure).

3. Avantatges i desavantatges del Software Lliure.

4. Lliurex. 

1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat: 

• La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.  

• La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font. 

El sistema ho formen el nucli del sistema (kermel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d’aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux. 

Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són: Intel 386-486-, Pentium Pro, Pentium I/II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix i Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MPS...

2. Software Lliure. 

Les llibertats del Software són les següents: 

1. Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit. 

2. Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats. 

3. Llibertat de distribuir copies. 

4. Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que totat la comunitat es beneficie.

 

3. Avantatges i desavantatges del Software Lliure. 

Avantatges: 

• Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències. 

• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.

• Eliminació de barreres de pressupostos. 

• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar. 

• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries. 

• Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades. 

• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora). 

• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estiga adaptat a una quantitat més gran de problemes.   

Desavantatges: 

• La corba d’aprenentatge és major. 

• El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.  

• Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates. 

• No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.  

• Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant. 

• L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.  

• La diversitat de distribucions, mètodes d’emmagatzematge,  llicències d’ús, eines am una mateixa fi, etc., poden crear confusió. 

 4.Lliurex. 

Imatge origianl de: http://www.muylinux.com/wp-content/uploads/2011/09/lliurex.png 

Lliurex, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que ´te com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu. 

Distribució de Linux per tota Espanya: 

- Andalucia: Gadalinexedu

- Aragó: AugustuX

- Asturies: Asturix

- Balears: IOB 

- Canaries: Bardinux

- Castella-La Mantxa: Molinux

- Cantabria: Linux Global 

- Catalunya: CATix

- Comunitat Valenciana: Lliurex

- Extremadura: LinEx

- Galicia: Galinux

- Comunitat de Madrid: MAX

- Euskadi: EHUX

- Melilla: Melinux 

5. Aportacions personals. 

 Aquest vídeo animat ens explica de manera detallada els termes Sotware Lliure, què és Linux i Lliurex i els seus avantatges. És una manera pràctica i senzilla d'entendre tots aquests conceptes i la importància que tenen en l'educació.

6. Bibliografia. 

• Apunts de classe. 
• Barroso, J. y Caber, J. Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías dce la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. (Cap. 19). Edició Piràmide.